Vaig tenir la sort de poder estudiar el cas del meu fill amb un grup de recerca de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona.<\/p>

Una possibilitat de treball se\u2019m va obrir davant dels ulls: les dificultats d\u2019aprenentatge, el que jo anomenava \u201cerrors cognitius\u201d despre\u0301s d\u2019haver llegit l\u2019experie\u0300ncia de la Barbara Arrowsmith-Young, potser podien explicar els problemes d\u2019en Mario.<\/p>

Va ser llegint el llibre El cerebro se cambia a si\u0301 mismo<\/i>, del doctor Norman Doidge, quan vaig veure reflectides diferents experie\u0300ncies reals en plasticitat neuronal. Algunes eren entrenaments per recuperar lesions cerebrals, d\u2019altres eren entrenaments per millorar capacitats cognitives o habilitats educatives, pero\u0300 l\u2019experie\u0300ncia de la Barbara Arrowsmith-Young per superar les seves pro\u0300pies i severes discapacitats d\u2019aprenentatge, a trave\u0301s d\u2019activitats d\u2019entrenament dissenyades especi\u0301ficament per al seu cervell, basant-se en els estudis i els rellotges de Luria, va ser el punt de partida de tot plegat. La Barbara Arrowsmith-Young llegia i escrivia al reve\u0301s, tenia problemes per processar conceptes del llenguatge, es perdia conti\u0301nuament per manca d\u2019orientacio\u0301 i estava fi\u0301sicament descoordinada. La Barbara va acabar aprenent a llegir i escriure i va emmascarar diversos si\u0301mptomes de la seva discapacitat mitjanc\u0327ant un esforc\u0327 heroic.<\/p>

Aquesta experie\u0300ncia i altres de similars, me\u0301s el diagno\u0300stic de disle\u0300xia del meu fill, em van donar una nova manera d\u2019entomar el repte, gra\u0300cies a un nou paradigma de treball: la plasticitat neuronal. Era la primera de\u0300cada del segle XXI i jo entrava en el mo\u0301n de la neurocie\u0300ncia de bracet d\u2019en Mario i de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t